martes, 24 de mayo de 2011
para matar el aburrimiento
Nombre: Judit
Signo del zodiaco: Leo
Fecha de nacimiento : 18 de agosto
¿Tienes hermanos?: Si
¿Diestr@ o zurd@?: Diestra
¿Quien fue el/la primera que te felicitó en tu cumpleaños?: Mi hermana, como siempre ;-)
Equipo de fútbol: Barça fins la mort!
Un deporte: Basket
Una profesión: enfermería
Una bebida: Vodka negro con lima
Tiempo libre: Leer, playa, cine, cualquier cosa
¿Extrañas a alguien?: Si
Pelicula favorita: Titanic
Cancion que te hace llorar: Siento
¿Los amigos son para siempre? No, los amigos vienen y van.
¿Eres romántico? si
Alguna meta por conseguir? de momento, sacarme la carrera XD
Lugar de nacimiento: Palamós
Signo del zodiaco: Leo
Fecha de nacimiento : 18 de agosto
¿Tienes hermanos?: Si
¿Diestr@ o zurd@?: Diestra
¿Quien fue el/la primera que te felicitó en tu cumpleaños?: Mi hermana, como siempre ;-)
Equipo de fútbol: Barça fins la mort!
Un deporte: Basket
Una profesión: enfermería
Una bebida: Vodka negro con lima
Tiempo libre: Leer, playa, cine, cualquier cosa
¿Extrañas a alguien?: Si
Pelicula favorita: Titanic
Cancion que te hace llorar: Siento
¿Los amigos son para siempre? No, los amigos vienen y van.
¿Eres romántico? si
Alguna meta por conseguir? de momento, sacarme la carrera XD
Lugar de nacimiento: Palamós
Estatura: 1.75.
Numero de calzado: 41
Un animal: Perro
Serie de televisión: Downtown Abbey
Serie de dibujos animados: Los Simpson
Una flor: Rosa
Una fruta: Cereza
¿Tienes algun piercing o tatuaje? sip.
¿Un lugar de vacaciones? Oural, lugo.
Una emisora: los 40 principales
Peor defecto de una persona: la falsedad.
¿Tu color favorito? azul
El dia mas feliz: hay muchos días felices en mi vida, pero el mejor cuando lo conocí a el <3
Mes favorito: Junio
¿Has guardado secretos? Sip, se más de lo que debería.
¿Crees en el amor a primera vista? No.
¿Crees en tus amigos? En los que se lo merecen.
. Un sueño por cumplir: demasiados.
Un actor: Josh Hartnett
Naranja o limon : Naranja
¿Te gustan los ojos? marrones
¿El dia o la noche? noche.
¿Dices siempre lo que piensas? No, hay cosas que es mejor que no se digan.
¿Tienes paciencia? depende del día XD
¿Eres celoso? un poco, lo justo.
Tormentas,¿ te gustan o te asustan? me asustan.
Un animal: Perro
Serie de televisión: Downtown Abbey
Serie de dibujos animados: Los Simpson
Una flor: Rosa
Una fruta: Cereza
¿Tienes algun piercing o tatuaje? sip.
¿Un lugar de vacaciones? Oural, lugo.
Una emisora: los 40 principales
Peor defecto de una persona: la falsedad.
¿Tu color favorito? azul
El dia mas feliz: hay muchos días felices en mi vida, pero el mejor cuando lo conocí a el <3
Mes favorito: Junio
¿Has guardado secretos? Sip, se más de lo que debería.
¿Crees en el amor a primera vista? No.
¿Crees en tus amigos? En los que se lo merecen.
. Un sueño por cumplir: demasiados.
Un actor: Josh Hartnett
Naranja o limon : Naranja
¿Te gustan los ojos? marrones
¿El dia o la noche? noche.
¿Dices siempre lo que piensas? No, hay cosas que es mejor que no se digan.
¿Tienes paciencia? depende del día XD
¿Eres celoso? un poco, lo justo.
Tormentas,¿ te gustan o te asustan? me asustan.
miércoles, 16 de marzo de 2011
Excursió a Torroella
El passat cap de setmana la josephine i jo vam planejar fer una petita excursió a Torroella de Montgrí per pujar fins al Castell del Montgrí. En principi també havíen de venir l'Anna i la Cristina però no van poder quedar, aixís que al final hi vam haver d'anar la Josephine i jo soles, ja que és molt difícil coordinar una activitat en grup perquè tenim uns horaris molt diversos i no sempre ens va bé a tots el fet de quedar un determinat dia.
Vam anar en cotxe fins al peu de la montanya on s'hi troba el castell i, un cop allà, vam agafar les motxilles amb l'aigua i tots els estris necessàris per a fer la caminada fins al castell. Quan vam arribar al cim de la muntanya, on hi ha el castell, estàvem suades i esgotades causa de la falta d'exercici físic i a la gran pendent del camí que condueix fins al cim. Crec que a la Josephine li va agradar bastant el paisatge que es veu des de dalt de la muntanya per que es va quedar una bona estona observant les vistes que ofereix aquest lloc. Vaig voler fer-li alguna foto però ella va comentar que no li agrada que li facin fotos, així que em vaig abstenir de fer-la.
Més tard, encara que estàvem cansades per la llarga caminada, no teníem ganes de tornar a casa així que ens vam anar a fer un tomb per l'Estartit. Mentre caminàvem pel passeig, observant les Illes Medes i gaudint del fresc aire del mar, la Josephine em va comentar que algun dia li agradaria pujar al Nautilus i envoltar les Illes Medes pujada en el vaixell. A mi no em va semblar una mala idea.
Vam anar en cotxe fins al peu de la montanya on s'hi troba el castell i, un cop allà, vam agafar les motxilles amb l'aigua i tots els estris necessàris per a fer la caminada fins al castell. Quan vam arribar al cim de la muntanya, on hi ha el castell, estàvem suades i esgotades causa de la falta d'exercici físic i a la gran pendent del camí que condueix fins al cim. Crec que a la Josephine li va agradar bastant el paisatge que es veu des de dalt de la muntanya per que es va quedar una bona estona observant les vistes que ofereix aquest lloc. Vaig voler fer-li alguna foto però ella va comentar que no li agrada que li facin fotos, així que em vaig abstenir de fer-la.
Més tard, encara que estàvem cansades per la llarga caminada, no teníem ganes de tornar a casa així que ens vam anar a fer un tomb per l'Estartit. Mentre caminàvem pel passeig, observant les Illes Medes i gaudint del fresc aire del mar, la Josephine em va comentar que algun dia li agradaria pujar al Nautilus i envoltar les Illes Medes pujada en el vaixell. A mi no em va semblar una mala idea.
martes, 15 de febrero de 2011
Nadal amb la Josephine
Aquest nadal, la Josephine i jo vam quedar amb una amiga meva per anar a Girona a comprar els regals de reis i de Nadal. Vam anar a passejar per l'Espai Gironès, ens vam provar roba, vam provar algunes coses i, sobretot,vam riure molt i ens vam fer moltes bromes. Quan ens vam cansar de caminar, vam anar a berenar a prendre xocolata desfeta amb melindros a una cafeteria del centre comercial, la veritat és que ho vam gaudir molt perquè feia molt de temps que cap de les dues preníem xocolata desfeta. Més tard, quan ens vam atipar de prendre xocolata i melindros vam anar a visitar una botiga d'animals, només per veure els gossets i els gatets i riure de les seves monades. Al final vam acabar tan cansades de caminar que la Josephine es va quedar adormida durant el camí de tornada a Palamós i jo, si no hagués estat perquè havia de conduir, m'hagués posat a dormir de bon grat.
Després ja no vam poder quedar fins a 1 setmana després de les vacances de Nadal perquè les dues vam tenir compromisos familiars i el teníem una mica difícil per quedar.
El següent dia que vam quedar, ho vam fer amb tot el grup per celebrar l'amic invisible i vam anar a esmorzar la cafeteria mònica. La veritat és que els regals van estar molt bé i vaig poder observar que la Josephine estava començant a agafar confiança amb els altres nois i noies del grup...la veritat és que es nota que la seva actitud està canviant i que està començant a obrir-se una mica a la gent i que s'esforça en això, encara que de vegades cal "arrencar" les paraules però ja no li costa tant com abans, malauradament, no es va poder quedar molta estona amb el grup ja que havia de marxar a casa a tenir cura dels seus germans petits així que no va tenir gaire temps per estar amb nostotros. Els dies següents la vaig estar trucant per quedar i veure'ns però deia que no podia quedar, i jo últimament tampoc he pogut perquè he estat d'exàmens, però les dues esperem amb il.lusió aquest dissabte ja que sembla que per fi ens podrem veure
Després ja no vam poder quedar fins a 1 setmana després de les vacances de Nadal perquè les dues vam tenir compromisos familiars i el teníem una mica difícil per quedar.
El següent dia que vam quedar, ho vam fer amb tot el grup per celebrar l'amic invisible i vam anar a esmorzar la cafeteria mònica. La veritat és que els regals van estar molt bé i vaig poder observar que la Josephine estava començant a agafar confiança amb els altres nois i noies del grup...la veritat és que es nota que la seva actitud està canviant i que està començant a obrir-se una mica a la gent i que s'esforça en això, encara que de vegades cal "arrencar" les paraules però ja no li costa tant com abans, malauradament, no es va poder quedar molta estona amb el grup ja que havia de marxar a casa a tenir cura dels seus germans petits així que no va tenir gaire temps per estar amb nostotros. Els dies següents la vaig estar trucant per quedar i veure'ns però deia que no podia quedar, i jo últimament tampoc he pogut perquè he estat d'exàmens, però les dues esperem amb il.lusió aquest dissabte ja que sembla que per fi ens podrem veure
miércoles, 15 de diciembre de 2010
Primers dies amb la Josephine
El primer dia que vaig conèixer a la Josephine va ser en la festa inicial del Projecte Rossinyol. En un principi em va semblar que era una noia una mica introvertida i vergonyosa, ja que no em parlava molt i em contestava amb monosíl.labs, però amb el pas dels dies ia mesura que ens hem anat veient més, noto que es va obrint més i que va agafant confiança amb mi ja que ara és una mica més parladora i no està tan distant. Aquest dia ens vam donar els nostres números de telèfon, adreces de facebook, adreces de correu ... per mantenir-nos en contacte, em vaig adonar que no podia trucar a Josephine perquè em sortia un contestador dient que el seu número de telèfon no existeix, però hem pogut comprovar que el tinc bé, així que durant aquests dies ens hem mantingut en contacte a través del correu i dels seus pares i germana.
El primer dia que vam quedar ho vam fer amb tot el grup de mentors i mentors de Palamós per anar a la fira de Girona, però vam tenir alguns problemes a l'hora de trobar-nos allà. Així que al final ens vam quedar la Josephine, la Cristina, l'Anna i jo fent voltes per la fira. La Cristina i la Josephine es van decidir a pujar a l'ala delta (una atracció) i ens van fer una foto molt graciosa a les quatre, però Josephine no vol que la pengi per aquí perquè diu que surt molt malament. Després d'això vam haver de marxar cap a Palamós.
El segon dia que vam queda,r vam anar amb l'Anna i la Cristina al cinema Kyton de Palamós, a veure la pel·lícula al límit, la veritat és que al principi no ens va agradar molt però ens ho vam passar molt bé les quatre juntes. Després del cinema vam anar a passejar pel carrer Major de Palamós, vam entrar a algunes botigues a mirar roba i complements i, més tard, vam anar a berenar a una cafeteria. La setmana següent no vam poder quedar perquè la Josephine tenia exàmens.
El tercer dia que vam quedar Josephine i jo vam anar amb un altre amic a Platja d'aro a jugar al billar a la bolera, en principi també havien de venir l'Anna i la Cristina però no van poder quedar. En principi volíem jugar a les bitlles però hi havia massa gent fent cua i la Josephine havia de tornar aviat a casa. Encara que cap de les dues sabíem jugar bé al billar, vam riure molt amb les nostres jugades i amb les bromes que ens fèiem entre els tres. Després de jugar, i com ens havia entrat gana, vam anar a sopar al Mc Donald's, quan acabem ens vam anar cap a Palamós perquè li havia dit a la germana gran de Josephine que cap a les nou ja estaria a casa.
El quart dia que quedem, ho vam fer amb tot el grup i vam anar a berenar a la cafeteria mónica i ens vam posar d'acord entre tots per fer l'amic invisible, ens va costar una mica posar-nos d'acord sobre el dia i l'hora per quedar ja que cadascun té un horari i unes obligacions diferents, però al final ens vam posar d'acord per fer-ho després de Reis i així tots podrem quedar. Després de berenar, l'Anna, la Cristina, la Josephine i jo (els altres no van poder venir) vam anar a passejar per Platja d'aro i a mirar les parades d'artesania que havien al carrer. M'he adonat que la Cristina i la Josephine es porten molt bé i crec que s'estan començant a fer amigues. Aquests últims dies, la Josephine i jo, l'hem tingut una mica difícil per quedar ja que aquest cap de setmana he tingut altres compromisos i entre setmana tinc pràctiques al matí ia la tarda, però al final he aconseguit trobar un forat divendres per quedar amb ella.
FINS AVIAT!
El tercer dia que vam quedar Josephine i jo vam anar amb un altre amic a Platja d'aro a jugar al billar a la bolera, en principi també havien de venir l'Anna i la Cristina però no van poder quedar. En principi volíem jugar a les bitlles però hi havia massa gent fent cua i la Josephine havia de tornar aviat a casa. Encara que cap de les dues sabíem jugar bé al billar, vam riure molt amb les nostres jugades i amb les bromes que ens fèiem entre els tres. Després de jugar, i com ens havia entrat gana, vam anar a sopar al Mc Donald's, quan acabem ens vam anar cap a Palamós perquè li havia dit a la germana gran de Josephine que cap a les nou ja estaria a casa.
El quart dia que quedem, ho vam fer amb tot el grup i vam anar a berenar a la cafeteria mónica i ens vam posar d'acord entre tots per fer l'amic invisible, ens va costar una mica posar-nos d'acord sobre el dia i l'hora per quedar ja que cadascun té un horari i unes obligacions diferents, però al final ens vam posar d'acord per fer-ho després de Reis i així tots podrem quedar. Després de berenar, l'Anna, la Cristina, la Josephine i jo (els altres no van poder venir) vam anar a passejar per Platja d'aro i a mirar les parades d'artesania que havien al carrer. M'he adonat que la Cristina i la Josephine es porten molt bé i crec que s'estan començant a fer amigues. Aquests últims dies, la Josephine i jo, l'hem tingut una mica difícil per quedar ja que aquest cap de setmana he tingut altres compromisos i entre setmana tinc pràctiques al matí ia la tarda, però al final he aconseguit trobar un forat divendres per quedar amb ella.
FINS AVIAT!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)