El primer dia que vaig conèixer a la Josephine va ser en la festa inicial del Projecte Rossinyol. En un principi em va semblar que era una noia una mica introvertida i vergonyosa, ja que no em parlava molt i em contestava amb monosíl.labs, però amb el pas dels dies ia mesura que ens hem anat veient més, noto que es va obrint més i que va agafant confiança amb mi ja que ara és una mica més parladora i no està tan distant. Aquest dia ens vam donar els nostres números de telèfon, adreces de facebook, adreces de correu ... per mantenir-nos en contacte, em vaig adonar que no podia trucar a Josephine perquè em sortia un contestador dient que el seu número de telèfon no existeix, però hem pogut comprovar que el tinc bé, així que durant aquests dies ens hem mantingut en contacte a través del correu i dels seus pares i germana.
El primer dia que vam quedar ho vam fer amb tot el grup de mentors i mentors de Palamós per anar a la fira de Girona, però vam tenir alguns problemes a l'hora de trobar-nos allà. Així que al final ens vam quedar la Josephine, la Cristina, l'Anna i jo fent voltes per la fira. La Cristina i la Josephine es van decidir a pujar a l'ala delta (una atracció) i ens van fer una foto molt graciosa a les quatre, però Josephine no vol que la pengi per aquí perquè diu que surt molt malament. Després d'això vam haver de marxar cap a Palamós.
El segon dia que vam queda,r vam anar amb l'Anna i la Cristina al cinema Kyton de Palamós, a veure la pel·lícula al límit, la veritat és que al principi no ens va agradar molt però ens ho vam passar molt bé les quatre juntes. Després del cinema vam anar a passejar pel carrer Major de Palamós, vam entrar a algunes botigues a mirar roba i complements i, més tard, vam anar a berenar a una cafeteria. La setmana següent no vam poder quedar perquè la Josephine tenia exàmens.
El tercer dia que vam quedar Josephine i jo vam anar amb un altre amic a Platja d'aro a jugar al billar a la bolera, en principi també havien de venir l'Anna i la Cristina però no van poder quedar. En principi volíem jugar a les bitlles però hi havia massa gent fent cua i la Josephine havia de tornar aviat a casa. Encara que cap de les dues sabíem jugar bé al billar, vam riure molt amb les nostres jugades i amb les bromes que ens fèiem entre els tres. Després de jugar, i com ens havia entrat gana, vam anar a sopar al Mc Donald's, quan acabem ens vam anar cap a Palamós perquè li havia dit a la germana gran de Josephine que cap a les nou ja estaria a casa.
El quart dia que quedem, ho vam fer amb tot el grup i vam anar a berenar a la cafeteria mónica i ens vam posar d'acord entre tots per fer l'amic invisible, ens va costar una mica posar-nos d'acord sobre el dia i l'hora per quedar ja que cadascun té un horari i unes obligacions diferents, però al final ens vam posar d'acord per fer-ho després de Reis i així tots podrem quedar. Després de berenar, l'Anna, la Cristina, la Josephine i jo (els altres no van poder venir) vam anar a passejar per Platja d'aro i a mirar les parades d'artesania que havien al carrer. M'he adonat que la Cristina i la Josephine es porten molt bé i crec que s'estan començant a fer amigues. Aquests últims dies, la Josephine i jo, l'hem tingut una mica difícil per quedar ja que aquest cap de setmana he tingut altres compromisos i entre setmana tinc pràctiques al matí ia la tarda, però al final he aconseguit trobar un forat divendres per quedar amb ella.
FINS AVIAT!
El tercer dia que vam quedar Josephine i jo vam anar amb un altre amic a Platja d'aro a jugar al billar a la bolera, en principi també havien de venir l'Anna i la Cristina però no van poder quedar. En principi volíem jugar a les bitlles però hi havia massa gent fent cua i la Josephine havia de tornar aviat a casa. Encara que cap de les dues sabíem jugar bé al billar, vam riure molt amb les nostres jugades i amb les bromes que ens fèiem entre els tres. Després de jugar, i com ens havia entrat gana, vam anar a sopar al Mc Donald's, quan acabem ens vam anar cap a Palamós perquè li havia dit a la germana gran de Josephine que cap a les nou ja estaria a casa.
El quart dia que quedem, ho vam fer amb tot el grup i vam anar a berenar a la cafeteria mónica i ens vam posar d'acord entre tots per fer l'amic invisible, ens va costar una mica posar-nos d'acord sobre el dia i l'hora per quedar ja que cadascun té un horari i unes obligacions diferents, però al final ens vam posar d'acord per fer-ho després de Reis i així tots podrem quedar. Després de berenar, l'Anna, la Cristina, la Josephine i jo (els altres no van poder venir) vam anar a passejar per Platja d'aro i a mirar les parades d'artesania que havien al carrer. M'he adonat que la Cristina i la Josephine es porten molt bé i crec que s'estan començant a fer amigues. Aquests últims dies, la Josephine i jo, l'hem tingut una mica difícil per quedar ja que aquest cap de setmana he tingut altres compromisos i entre setmana tinc pràctiques al matí ia la tarda, però al final he aconseguit trobar un forat divendres per quedar amb ella.
FINS AVIAT!
